“Hackejar el sistema” per fer visible la salut mental

Després de dues setmanes a la Sala Atrium, i amb dues més per endavant abans de fer gira pel país, estem molt contentes de la rebuda que està tenint entre el públic La dona del tercer segona. Ha estat l’opinió de la gent el que ens ha fet reafirmar que la salut mental no està encara prou visibilitzada i estem convençudes que des del teatre hi podem aportar el nostre petit gra de sorra per millorar aquesta situació. Això, però, no seria possible sense altres persones i entitats que també volen canviar les coses.

Aquest dimecres 22 de setembre, vam tenir el plaer de poder compartir un col·loqui post-funció amb la plataforma Obertament, que lluita contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones a causa d’algun problema de salut mental i afavoreix que esdevinguin protagonistes del canvi. Es va crear un espai de reflexió a la sala amb l’equip de l’obra i tres activistes de la plataforma, l’Ariadna, la Mom i en Marc, així com la resta del públic que en va voler participar.

L’emoció i les preguntes que havien despertat La dona del tercer segona van portar a posar temes sobre la taula com ara la necessitat de visibilitzar socialment els transtorns mentals i veure les persones més enllà d’aquests, sense estigmes ni etiquetes. En Marc deia: “Aquest crit d’ajuda ens crida a hackejar el sistema perquè necessitem que funcioni millor per a nosaltres, perquè necessitem ser visibles. Només som visibles quan som perillosos, no quan fem coses boniques; ens cal anar més enllà dels arquetips i veure que som persones rodones com tothom”. L’Ariadna apuntava la importància dels mitjans de comunicació en tot això, a no quedar-se només amb els fets sinó intentar veure el perquè d’aquests. Una altra reflexió que en va derivar va ser també la importància de no patologitzar els comportaments, perquè això només reforça l’estigma i pot acabar per banalitzar qui realment pateix un transtorn.

Un altre dels interrogants va ser el que ens suggereix el final de l’obra (no farem spoilers!), que va generar debat: nosaltres què faríem en la situació de la Raquel? En Víctor va voler explicar la decisió d’escriure el guió d’aquesta manera: “El tipus de teatre que a mi m’agrada és el que no dona respostes, però en canvi genera preguntes”.

I finalment, va sorgir la gran pregunta: què podem fer nosaltres com a societat? “Parlar-ne és la clau”, deia l’Ariadna, i en Víctor afegia: “Cal normalitzar la mirada: entrenar-la i educarla”. La Mom deia que “el paper de tothom en la societat té a veure amb la salut mental de tothom. L’acció de cada persona pot sumar i pot restar en l’altra”; i l’Àurea feia referència a la por que domina la societat, i la necessitat de superar-la: “La por se supera amb ironia, respecte, afecte. Hem de ser curiosos”.

Ens quedem amb la frase que l’Ariadna va pronunciar per acabar el col·loqui: “Tinc la convicció que coses com les que hem vist avui aquí reparen”. Gràcies a tothom que va participar-hi, aquestes estones i reflexions compartides són el que dona sentit a la nostra feina.

Podeu recuperar el col·loqui sencer a l’instagram d’Obertament, i us convidem a seguir la important tasca que fan.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Obertament (@obertament_sm)