Laura on the moon, de Víctor Borràs

Avui ha sigut un dia molt especial! La Casa del Teatre Nu s’ha omplert de veïns i amics per conèixer la primera novel•la del Víctor Borràs: Laura on the moon.

Fanbooks és l’editorial que ha publicat Laura on the moon, la primera novel·la del guardonat dramaturg Víctor Borràs Gasch. Un llibre que ens farà veure l’autisme amb uns altres ulls i ens ajudarà a entendre i acceptar els que no són com la majoria. Laura on the moon ens explica la història de la Laura, una jove de disset anys que és autista i té dificultats per comunicar-se però que es convertirà en tot un fenomen de la música.

A la Laura li agrada dibuixar i és molt intel·ligent però li costa comunicar-se amb el món. A punt de fer els divuit anys, viu amb els seus pares i el seu germà gran i va a una escola d’educació especial. Un dia, per casualitat, la Míriam, una de les monitores, la sent cantar i es queda bocabadada. La Míriam sap tocar el piano, i poc a poc comença a acompanyar-la mentre canta. Entre totes dues neix un lligam especial que fa que la Laura pugui superar les seves dificultats d’adaptació. Més endavant concerts amb públic, i els vídeos de Laura on the moon es fan virals a Youtube… Fins que un dia tot acaba d’una manera brusca.

Víctor Borràs Gasch s’estrena en la narrativa amb una novel·la que ens apropa a les persones amb autisme i ens ajuda a entendre com veuen el món. L’autor, que ha treballat en muntatges teatrals amb alumnes amb necessitats especials, trenca els estereotips al voltant de l’autisme a través d’una narració a quatre veus: la de la Laura, la de la seva mare, el seu pare i el seu germà gran. Cadascú explica una part de la història en capítols alterns. D’aquesta manera, els lectors descobriran els pensaments, els temors i preocupacions d’una família que conviu amb una persona amb necessitats especials; al cap i a la fi, una família més, amb els seus problemes de comunicació.

Laura on the moon ens posa a la pell d’una adolescent especial, amb els problemes de comunicació i la distància que sent respecte al seu voltant. I tot això sense caure en paternalismes. «La gent es pensa que visc a la lluna, per això em van posar aquest nom de Laura on the moon, que era molt poc original. I com que es pensen que estic tan lluny, a vegades parlen de mi sense saber que jo els escolto.»

Durant tota la novel·la acompanyarem la Laura en diversos daltabaixos, com ara que la seva persona de confiança comenci una relació amb el seu germà o el fet de gestionar l’èxit  i la popularitat com a cantant. Gràcies a la veu narrativa de la Laura, el lector descobrirà una jove capaç de prendre les seves decisions i comprendrà que el seu punt de vista i la seva manera de viure és tan vàlida com la de qualsevol altre jove. La dificultat de la Laura per comunicar-se amb paraules li permet tenir una sensibilitat especial per la música i l’art, on troba el seu refugi.

Si tu també vols un exemplar de “Laura on the moon” a La Casa del Teatre en tenim (i te’l pot signar el Víctor!), si no també és a les llibreries.