El teatre escolar s’adapta a la pandèmia

Quan al març ens vam haver de confinar a casa ningú imaginava ni de bon tros tot el que vindria després. La pandèmia ha estat un cop dur per a tots els sectors, i el de la cultura, com hem anat recordant els darrers mesos, s’ha vist més perjudicat que mai. Una part de Teatre Nu es nodreix del públic escolar, d’aquella il·lusió dels alumnes i mestres quan surten una estona de les aules per gaudir junts d’un espectacle.

Durant gairebé tot l’any passat les actuacions per a escoles es van veure anul·lades. Ara, però, sembla que podem tornar a reprendre l’activitat a poc a poc. Volem explicar-vos de quina manera ens hem adaptat conjuntament amb les escoles a la pandèmia, a partir de diversos models i alternatives i demostrant, una vegada més, que protegir-se d’aquest maleït virus no és incompatible amb poder gaudir de la cultura.

Models i alternatives

Per començar, el passat 4 de febrer vam anar a l’escola Drassanes de Barcelona, on els alumnes ens van rebre al gimnàs, a punt per veure Maure el dinosaure. De fet, el passat desembre també vam poder fer diverses funcions a les escoles de Calonge amb el Teatre Arrossegat de Catalunya, on en algunes ocasions, a banda del gimnàs, el pati també va servir d’escenari. En tots casos es respectaven les bombolles entre els grups i la resta de mesures com distància, mascaretes i ventilació.

Aquesta, però, no ha estat l’única alternativa per seguir fent els nostres espectacles. Un altre format ha estat l’invers, és a dir, en comptes de portar el teatre a les escoles, les escoles han anat al teatre. Va ser el cas del Teatre-Auditori de Sant Cugat, on l’1 de febrer hi vam portar La lluna d’en Joan. Ens vam quedar meravellats en veure l’organització! Fileres de cartells amb els noms del grup i la bombolla indicats, per tal de vetllar en tot moment per la seguretat de tothom.

I així com a Sant Cugat el públic estava distribuït per bombolles, encara hi ha un altre format que volem compartir: el que vam experimentar al Teatre Nacional de Catalunya. A la Sala Tallers del TNC, amb Kàtia, els infants s’asseuen amb una butaca de distància entremig, i la normativa és molt clara i es respecta en tot moment, per exemple, amb l’ordre d’entrada i sortida per tal de no barrejar grups.

Per a nosaltres és emocionant i enriquidor veure com les escoles i les sales s’han adaptat (i tan bé!) amb diferents formats i alternatives, amb seguretat i creativitat. És necessari destacar el seu compromís per seguir oferint experiències i activitats artístiques per als infants i la seva sensibilitat a l’hora de creure en la importància de la cultura en uns moments tan difícils com aquests, per als grans però també per als petits. Esperem que el seu exemple pugui servir a d’altres escoles i entitats, a qui des d’aquí convidem a apostar per aquests nous models de teatre escolar.

A Teatre Nu no ens aturem i seguim creant, assajant, actuant i programant. De fet, a banda de les escoles, seguim oferint teatre de prop a La Casa amb total seguretat, on -com sempre- tothom qui vulgui venir hi és benvingut. Podeu veure tot el que fem al bloc i a les xarxes, i ajudar-nos a seguir reivindicant la cultura… així de segura!