“Islàndia és dir: mireu com érem abans i com som ara”

Quan l’actriu i música Irene Jódar va anar per segona vegada a Islàndia, se’n va tornar a enamorar tant que va decidir que aquell viatge havia de sortir al seu proper espectacle. I, dit i fet, d’aquella experiència en va nèixer ‘No s’ha foss’, l’obra que aquest divendres 19 i dissabte 20 hem pogut veure i gaudir a La Casa del Teatre Nu.

No s’ha foss, dirigida per Clara Manyós, és una obra multidisciplinar; mescla la teatralitat amb la música en directe i altres elements audiovisuals. Per a Jódar la música sempre havia estat present a la seva vida, però la composició mai no l’havia posat en pràctica. “En aquest sentit estava bloquejada, no sabia com començar a composar”, diu. És per això que va fer un curs de creació de cançons i d’allà en van sortir deu temes, els que ara interpreta a l’escenari.

“No s’ha foss surt de la necessitat de fer un espectacle per mi mateixa”, diu l’actriu, que destaca el “luxe” que ha suposat la implicació de tot l’equip en el projecte. Ella, a banda d’idear l’obra és qui l’interpreta -juntament amb el seu company descena Roger Cantí-, a través del personatge de la Vicenta. “En el fons la Vicenta es va treient capes al llarg de l’obra i al final ja no és ella sinó la Irene”, explica, ja que No s’ha foss és això, aprendre a mostrar-se i perdre la por, a confiar en un mateix. És un doble viatge metafòric, l’interior i l’exterior, a través dels paisatges purs d’Islàndia. Per a ella, Islàndia representa allò que la humanitat no ha trepitjat, allò que meravella i espanta alhora, per la seva immensitat. “Islàndia és com dir a l’espectador: mireu com érem abans i mireu què pass ara”.

“La natura és un tema que em preocupa molt, i per això volia reflectir aquesta dicotomia estranya amb la tecnologia: com ens estem carregant el món amb ella però com, alhora, gràcies a ella podem veure com solucionar coses”, explica. La cura pel medi i la sostenibilitat és un dels temes de fons de l’obra, i es demostra més enllà del guió, també amb l’escenografia, feta de materials reciclats.

I seguint amb aquesta filosofia, hi trobem també el significat del títol, una barreja de català i islandès. “Foss, en islandès, és cascada, i amb aquesta evocació a l’aigua, la natura, el moviment, el canvi, el nom juga amb la mica d’esperança que encara queda en el món i els canvis personals.

A banda de quedar-nos meravellats amb l’obra, ens fa especial il·lusió el fet que aquest no era el primer cop que Som Foss trepitjava la Casa. I és que ja ho havien fet el mes de juliol; durant cinc dies van fer residència aquí per acabar de desenvolupar el projecte. L’obra havia començat a crear-se a una altra residència, la dels Lluïsos d’Horta, i La Casa del Teatre Nu va servir per “acabar de veure què és el que faltava per anar al següent pas”. Jódar explica que va ser una bona experiència perquè ella no coneixia l’espai, i el va trobar “molt acollidor” i amb “bona energia i bon rotllo”. “El millor és la llibertat que teníem de fer i provar el que volguéssim, va ser genial”, diu.

Des de Teatre Nu els agraïm la confiança i animem a altres companyies, creadors i artistes -en definitiva, tothom qui ho vulgui- a venir a La Casa a idear i provar els seus projectes. Com dirien a Islàndia… takk!

Fotografies: Bàrbara Balcells
Text: Marta Nin Loscos