Tremolor

La Tilda Espluga ens proposa un Monòleg de caràcter filosòfic basat en la paraula i la plasticitat.
La plasticitat entesa en un sentit ampli, la plasticitat de la pròpia paraula, la veu, el cos , la
del vestuari com a element estètic i dramàtic, la de l espai , la llum i el so mateix.
L’ espectacle vol donar un espai al pensament crític , on l’espectador es formuli preguntes
avui, quan la filosofia s’ esborra de l ‘aprenentatge i la lletjor del món es va imposant. És per
això que es planteja la possibilitat d’incorporar de manera permanent un debat post funció
destinat a joves i a adults.

Els Déus son amb nosaltres? Ens han abandonat? Som realment dignes dels Déus?
Inevitablement, cadascú es veu condemnat a recórrer un camí, a transgredir-se. El seu ser
no pot evitar veure’s impulsat, àvid, a perseguir una transcendència que és un trobar-se.
Camí com a conseqüència de saber-se algú, però res més que això.

Entrades aquí