La Tilda Espluga ens proposa un Monòleg de caràcter filosòfic basat en la paraula i la plasticitat. La plasticitat entesa en un sentit ampli, la plasticitat de la pròpia paraula, la veu, el cos , la del vestuari com a element estètic i dramàtic, la de l espai , la llum i el so mateix.

L’ espectacle vol donar un espai al pensament crític , on l’espectador es formuli preguntes avui, quan la filosofia s’ esborra de l ‘aprenentatge i la lletjor del món es va imposant. És per això que es planteja la possibilitat d’incorporar de manera permanent un debat post funció destinat a joves i a adults.

Els Déus son amb nosaltres? Ens han abandonat? Som realment dignes dels Déus? Inevitablement, cadascú es veu condemnat a recórrer un camí, a transgredir-se. El seu ser no pot evitar veure’s impulsat, àvid, a perseguir una transcendència que és un trobar-se. Camí com a conseqüència de saber-se algú, però res més que això.

Entrades aquí