Avi, et trauré d'aquí

Avi, et trauré d’aquí és una nova producció de Teatre Nu, basada en el llibre homònim de Joan Pinyol. El
punt de partida és un fet real que travessa el segle XX: la descoberta que l’avi de l’autor, Joan Colom,
mort al final de la guerra i enterrat a Lleida, havia estat traslladat d’amagat al Valle de los Caídos
juntament amb milers de víctimes republicanes.
Des de fa uns quants anys, a l’hora de plantejar nous projectes, al Teatre Nu ens fixem en històries que
tenim a prop: relats, fets i personatges que ens inspiren i que, d’una manera o altra, incideixen en la
nostra quotidianitat. Són històries que parteixen d’allò més proper per arribar arreu.
La història d’en Joan Pinyol, escriptor anoienc i durant molts anys professor de literatura de l’IES
Pere Vives Vich —on estudien bona part dels nois i noies del nostre poble—, és ben coneguda a
casa nostra i simbolitza una de les grans ferides d’una societat que no ha sabut, o no ha volgut,
mirar de cara la seva pròpia memòria.
Avi, et trauré d’aquí neix d’un llibre i d’un documental, però sobretot d’una experiència familiar
que commou i interpel·la. Una història que ens parla de qui som com a poble i que ens convida a
reflexionar sobre allò que encara resta pendent.
L’espectacle recorre els darrers noranta anys del nostre passat recent i evoca uns fets que, avui,
continuen oberts. La lluita del protagonista —com la de tantes altres persones— segueix viva, i aquest
impuls és prou poderós i colpidor per donar sentit a aquest nou projecte de la companyia.

Sinopsi:

L’any 1939, Joan Colom, un home de quaranta anys i pare de tres fills, és cridat a files a les
acaballes de la Guerra Civil. Mor poc després en una presó de Lleida, víctima del tifus. Dècades
més tard, el seu net, Joan Pinyol, descobreix que el cos del seu avi va ser traslladat en secret al
Valle de los Caídos, on encara reposa.
L’obra reconstrueix aquest viatge personal i col·lectiu entre la memòria i l’oblit, entre la intimitat i
la història. Un relat sobre la recerca de justícia, la persistència del record i la necessitat de donar
nom i lloc a allò que encara no s’ha reparat.

L'obra teatral:

La versió teatral d’Avi, et trauré d’aquí és una aproximació escènica a la memòria i al pas del temps.
A partir del testimoni real d’en Joan Pinyol, l’espectacle combina el llenguatge documental amb la
ficció poètica per construir una experiència que oscil·la entre la història i la intimitat.
A escena, Àurea Márquez i Miquel Malirach s’alternen en múltiples personatges i èpoques: la guerra,
la postguerra, la transició i el present. Les seves veus, juntament amb fragments de cartes, cançons
i documents, teixeixen un relat que dona veu als silencis d’una generació i fa visible la continuïtat de
les seves conseqüències.
El dispositiu escènic parteix d’una idea de caixa: un espai nu, essencial, que pot ser alhora
arxiu, tomba o escenari. En aquest entorn, el text, les accions i les imatges construeixen una
atmosfera que transita entre la realitat i el simbolisme.
El resultat és una peça que parla de memòria, però també d’amor, de dol i de la necessitat de
restituir la dignitat de totes aquelles persones que la història ha oblidat.

Fitxa artística:

Autoria original: Joan Pinyol
Dramatúrgia i direcció: Víctor Borràs Gasch
Intèrprets: Àurea Márquez i Miquel Malirach
Escenografia: Llorenç Corbella
Assessorament de moviment: Montse Colomé
Il•luminació: Marco Rubio
Espai sonor: Laia Vallès
Vestuari: Nídia Tusal
Producció i distribució: Maria Hervàs i Míriam Millet
Administració: Montse Valentí i Yolanda Torralbo
Comunicació i premsa: Maria Moix i Míriam Salazar
Assistència tècnica: Íngrid Codina i Daniel Roda
Cap tècnic: Pau Senserrich
Producció: Teatre Nu