Ariadna i el Minotaure és una peça de creació pròpia que explica com a partir d’una experiència traumàtica, en aquest cas, una violació, es desencadenen una sèrie de processos psicològics, físics i socials que molt sovint ens són aliens com a individus i com societat i que no es tenen en compte, ni es reflexionen quan passa un cas així.

Les pressions socials i morals, la por a la nit, als homes, al sexe, la pèrdua de l’autoestima o els sentiments de culpabilitat són alguns dels temes que aborda aquesta peça per trencar amb el silenci que al llarg de la història se’ns ha imposat a les dones per tapar tot el que comporta un tema tan tabú i a la vegada tan quotidià com és una violació.

Tot i que tota l’obra gira entorn al tema de les violacions, i surt explicitada en la peça, no pretén centrar-se en el fet en sí, sinó en tot el que això comporta. Ariadna i el Minotaure ens convida a veure com canvia la vida d’una dona que ha estat assetjada sexualment, sobretot a nivell psicològic, encara que també es parlen de les sequ?eles físiques que el cos recorda.