"Miracle teatral a Sant Martí de Tous", l'article de La Vanguardia

Aquest passat diumenge 11 de gener Teatre Nu ha estat el protagonista d'un article de La Vanguardia. Magí Camps, periodista, ha escrit la peça després de venir al teatre, conèixer el projecte i veure "L'ombra de l'alzina". L'article diu així:

Miracle teatral a Sant Martí de Tous

El poble de Sant Martí de Tous, a la comarca de l’Anoia, ha viscut una mena de miracle teatral professional, gràcies a la feina de la companyia Teatre Nu.

Creada fa 25 anys, a hores d’ara disposa d’una seu al mig del poble, amb un teatre i sales per fer tallers i administració, La Casa del Teatre Nu, i un altre edifici amb apartaments per a les residències de creació. Tenint en compte que Sant Martí de Tous és un poble de 1.273 habitants (2024), podem parlar de miracle, però en tot cas és un miracle treballat des del primer dia.

Els factòtums són Maria Hervàs i Víctor Borràs, ella de Tous i ell de Barcelona. Es van conèixer estudiant a l’Institut del Teatre, van fundar la companyia l’any 2000 i van obrir la seu, que ara han ampliat, el 2015. Al seu ADN hi ha el teatre per a tots els públics, que reivindiquen: “Vam començar fent espectacles exclusivament per a públic familiar. Estrenàvem, giràvem, traduíem al castellà i giràvem per Espanya. Així, una creació rera l’altra fins al 2015”, declara Borràs.

Ara han estrenat L’ombra de l'alzina, que ha escrit i dirigit Borràs i interpreta Hervàs. La peça fabulosa sobre l’alzina de Cal Gol, un arbre monumental i emblemàtic del poble que, segons tots els testimonis, va aturar el devastador incendi del 2021 just abans que afectés les cases del poble. La van representar la setmana passada, amb motiu dels 25 anys de vida de Teatre Nu, i la van acompanyar d'una jornada de portes obertes, perquè els veïns poguessin conèixer l’última reforma de l’edifici, que afecta les golfes, amb una nova sala d’assaig i una oficina amb vistes al poble. “Hi treballem una desena de persones”, explica Borràs.

Però això no ha impedit que també creessin algun espectacle per a adults. Un cas d’èxit ha estat Els ossos de l’Irlandès, que va guanyar el premi de projectes teatrals Quim Masó 2022; es va estrenar a Temporada Alta i ha fet funcions a teatres de Barcelona i en gira. “Ara l’estan fent a Buenos Aires”, continua Borràs. L’han adaptada com Los huesos del mapuche. I a Xile hi adaptaran "La dona del tercer segona". Tenim molt vincle amb festival Santiago Off, que vaig conèixer quan jo hi vaig anar com a dramaturg. I tot això es va enllaçant.

El 2015 és quan el projecte creix i es multiplica, arran de l’adquisició de l’edifici i de tots els projectes que s’hi van afegint. Ara, l’arbre ja té quatre branques que s’entrelliguen: la creació d’espectacles, la programació d’arts escèniques, les residències de creació artística i els projectes pedagògics, que es fan a la casa i en col·laboració amb els centres educatius.

Pel que fa a la programació, gràcies a totes aquestes sinergies, la Casa del Teatre Nu arriba a oferir una vuitantena d’espectacles a l’any a la sala principal, amb més de 40 butaques.

“Amb aquest projecte fem territori. Només hi ha cinc teatres a tot Catalunya d’aquestes característiques: l’Aurora d’Igualada, la Trono de Tarragona, el Mercantil de Balaguer, La Planeta de Girona i nosaltres. La diferència és que a Tous només hi ha una mica més de mil habitants”, exposa Borràs.

“Les residències artístiques són un guany per a tothom”, afirma Hervàs. Els creadors seleccionats es beneficien d’uns espai durant deu dies sense costos, gràcies a les ajudes i subvencions que gestionen des de la Casa del Teatre Nu, i a canvi se’ls demana que estrenin la peça aquí, i que facin algun bolo en algun poble de la contrada, gràcies a les ajudes per a municipis de menys de mil habitants”.

Ara mateix hi està fent residència el trio a cappella Aluca. “Aquest any ens han donat el programa Impuls a la Creació, la Fira Mediterrània de Manresa, per crear un espectacle per a la fira de l'any que ve, i aquí a Tous estem fent la primera residència”, explica Gina Quatrecases, una de les tres potes del trio, amb Miquel Gómez i Magalí Sala. Els components d’aquest trio amb “sonoritats inspirades en les polifonies de la Mediterrània nord-occidental” van fer el vincle amb el projecte de Teatre Nu al Festival de Llegendes de Catalunya, que organitzen a Tous des de la pandèmia.

Entre els molts miracles que han fet florir la Casa del Teatre Nu, n’hi ha un d’especial, protagonitzat per dos joves murcians a la trentena: Són la balladora Hortensia Laencina i el músic Antonio Serano. Establerts a Barcelona, ella va fer una residència a Tous el 2024 per crear l'espectacle "Mama, quiero ser camarera", sobre les dificultats laborals en el món artístic. Quan va actuar al setembre al festival Tous en Dansa, va proclamar enmig d'un monòleg de l’espectacle el desitg de viure a Tous amb la seva parella. Dit i fet, “allà mateix ens van dir que havia quedat lliure una casa”, explica Laencina, i des de l’octubre són dos veïns més.

Maria Hervàs i Víctor Borràs són els factòtums de La Casa del Teatre Nu, però també són molt conscients que el seu projecte sempre ha gaudit del suport del poble. Un llogaret en un punt de l’Anoia que té la poció màgica de les arts escèniques.