Alma Steiner (Kernel Dance Theatre): “El públic ens ha fet de mirall”

Tal com ja us vam explicar, la setmana passada vam tenir el plaer de rebre la companyia Kernel Dance Theatre a La Casa del Teatre Nu. Hi van venir a fer residència per tal de preparar el seu nou espectacle, Lóng.

Dins el cicle Tous en Família, organitzat per l’Ajuntament de Tous, la companyia de dansa contemporània de Barcelona ens va obrir les portes a dos dels seus escalfaments i, per acabar la setmana, el dissabte 24 vam poder veure també a l’Ateneu una part del que havien creat.

Ens van agradar tant que hem parlat amb la co-directora i intèrpret de la peça, l’Alma Steiner, perquè ens expliqués alguns detalls més de l’estada a Tous. Abans que us endinseu en les següents línies, des del Teatre Nu us desitgem un feliç Dia Internacional de la Dansa!

Com va ser l’experiència fent residència a La Casa del Teatre Nu?

Va ser molt enriquidora, perquè ens va trobar en un moment del final de la primera part del procés i ens va donar l’oportunitat de teixir una primera part de la peça. Vam poder enfocar i aprofundir en la feina i trobar les connexions entre escenes. Ara tenim l’estructura que creiem que serà l’estable, per això estem súper agraïdes d’haver pogut treballar en aquest espai.

Què us va aportar l’espai de treball?

Ens va ajudar molt la sala on vam treballar, era molt acollidora. A la que entràvem allà hi havia com una capacitat de poder crear gràcies a la seva llum natural, la proximitat amb la natura, la disposició de la sala, el silenci i la tranquil·litat per a poder-se concentrar…

Quina rutina vau seguir?

Aquesta és la nostra tercera producció més gran i ja anem sempre amb un plànning diari preparat sempre que fem residències. Començàvem l’assaig a les 10h amb una hora d’escalfament i preparació física, perquè treballem sobretot amb el cos. Després, fins les 14h, assajàvem escenes que havíem d’acabar d’afinar. A la tarda treballàvem detalls menys físics; aspectes de la dramatúrgia, com la causa i conseqüència de la peça, què volíem transmetre al públic, i fèiem diferents proves, com a maneres de projectar missatges diferents. Així vam anar construint el que volíem mostrar i l’últim dia, abans de la presentació en públic a l’Ateneu, vam poder passejar per Tous, i ens va donar molta inspiració a nivell artístic. 

La sala on vam treballar era molt acollidora, hi havia com una capacitat de poder crear gràcies a la llum, la proximitat amb la natura, el silenci…

Quin feedback vau rebre per part del públic?

Al ser un Tous en Família, vam estar molt contentes de veure moltes edats diferents i rebre diverses opinions. Gràcies al feedback del públic vam descobrir que realment no és una peça dirigida només a una franja d’edat; cadascú té un punt de vista diferent però plàsticament està construida d’una manera que creiem que el pot veure molta gent diversa.

Quins eren aquests punts de vista?

A Lóng nosaltres treballem entorn de la figura del drac i hi ha molt treball a l’hora de parlar de la tradició. Per exemple, entre la gent gran, es va dir que potser tot això no ho havíen acabat de veure, però que ho havien sentit i gaudit molt. Ens va agradar molt aquest punt de vista de la dansa com quelcom més plàstic i efímer i menys concret, tot i que darrere hi ha molt de concepte. Després hi havia una altra franja d’edat que ens van donar un feedback molt interessant, perquè parlaven fins i tot d’apropiació cultural, que és un dels temes dels quals parlem: què significa una línia, un límit, per a nosaltres en la societat que vivim. Ara, en la situació covid que vivim en què hem estat entre murs, una de les frases que identifica molt la peça és “què hi ha més tradicional que un mur”. És interessant aquest simbolisme del mur per parlar de la tradició, i entre la gent de 30 i 50 anys, els comentaris anaven molt relacionats amb aquest concepte que estem treballant. Ens van fer directament de mirall, perquè vam descobrir que la peça era molt transparent i que els conceptes arribaven molt directament.

El públic ens va fer de mirall, perquè vam descobrir que la peça era molt transparent i que els conceptes arribaven molt directament

I pel que fa als més petits?

Els nens van riure molt i es van encuriosir, perquè al principi hi ha molta intriga, és fantasiós i molt plàstic. Sembla que la peça els va generar preguntes internes, i això ens va ajudar a veure que tot i no ser una peça per a públic familiar, els nens també la poden veure i gaudir i això ens ha omplert d’alegria.

Quin camí seguirà Lóng a partir d’ara?

Després de Tous hem anat a Barcelona a fer una residència tècnica, i hem tancat la setmana fent alguns assajos oberts amb els co-productors de la peça, que són Fira Tàrrega i Fira Manresa. A partir d’ara farem dos mesos de pausa i fins al juliol no ens veurem. Després seguirem assajant i farem alguna residència més abans d’estrenar a Fira Tàrrega i d’allà, a Fira Manresa a finals d’octubre. Esperem poder arrencar una gira, que és el desig de tots els artistes que creem les arts en viu: que fent una feina tan efímera, aquest moment únic es reprodueixi moltes vegades.

Una entrevista de Marta Nin Loscos

Fotografies de Roger Llonch, cedides per la Kernel Dance Theatre