20 anys voltant | La por de sortir

09.03.2020

Sentim a dir que el teatre és com la vida, que la realitat a vegades supera la ficció. Nosaltres som més de dir que la vida s’assembla al teatre i que la realitat sovint no és gaire versemblant. En tot cas, teatre i vida corren paral·lels perquè el teatre s’emmiralla en la vida per crear una nova realitat, molt més autèntica per cert. En podem parlar un altre dia de la veritat, segur que dona per més d’un escrit. La veritat és el gran misteri del teatre.

Però si una cosa trobem en el teatre és, com passa en la vida, que tot sovint ens abraça la por. La por apareix quan menys l’esperes si és que mai ha marxat. Ens agafa i no ens deixa. I ens fa por equivocar-nos, ens fa por no tenir feina, ens fa por no estar a l’alçada i a vegades fins i tot ens fa por sortir a l’escenari.

La por és humana, però de la por al pànic només hi ha un pas. I això també ens passa. I si hi ha una cosa teatral per excel·lència, aquesta és el pànic escènic.

El pànic escènic, potser us sona, és una mena de por irracional a posar-te davant la gent a fer coses que qualsevol actor o actriu pot fer de manera quotidiana. Sortir a l’escenari, interactuar amb els altres, actuar, dir un text que et saps de memòria, fer una pausa al lloc on toca, respirar amb naturalitat. Qualsevol cosa. Tot pot ser víctima d’aquesta por irracional que a vegades ens atenalla.

Només d’anomenar-lo, només de pensar-lo, el pànic pot aparèixer, per això més val respirar i acceptar-lo perquè acabi passant de llarg. A vegades va bé focalitzar en cada petita cosa, donant només importància a cada acció per així fer-lo fonedís.

A la vida també ens trobem sovint amb aquest pànic. Que apareix de sobte i ens bloqueja. I potser també l’hem de saber acceptar. I fins i tot saludar-lo. Però ja se sap que a la vida les coses no són com al teatre. I el pànic ens pot acabar per fer més por, perquè no només neix en els nostres caps, si no que la falsa veritat del nostre dia a dia juga a alimentar-lo.

I encara que molt sovint sigui, aquest sí, una grossa mentida, és molt complicat de vèncer. Potser ens caldria a tots plegats tenir nocions de interpretació per quan arriba el pànic, saber fer veure que no hi és.

Qui sap si llavors, entre totes, entre tots, el derrotaríem.

NotíciesVeure'n més