20 anys voltant | Fer teatre per menjar

Passa a vegades que et trobes algú que es dedica a això de les arts escèniques i et diu, així mig per justificar-se, que fa teatre infantil per menjar. Això, per entendre’ns, no vol dir que es dediqui a fer obres de teatre comestibles, que la gent pugui endur-se a la boca i quedar tip una vegada preses. El teatre comestible de moment encara no existeix, i qui sap, potser un dia arribarà i serà una nova tendència fins que passi a ser convencional.

Quan la gent diu que fa teatre infantil per menjar vol dir que és la seva manera de subsistir. De poder arribar a final de mes. De poder pagar les factures. De fer tot això que la gent en diu guanyar-se la vida.

Fer servir aquesta expressió és una actitud més habitual en gent que comença a treballar, en gent que potser encara s’ha de forjar una imatge de totes les realitats que hi ha en el món de l’art. Nosaltres al principi, potser fins fa deu anys ens hi trobàvem molt. Segur que encara passa.

Per ser sincers, això que abans ens ofenia, ara ens sembla tot un elogi. Que avui en dia es pugui viure i a sobre menjar de fer espectacles ho considerem una proesa. És veritat que molta de la gent que diu fer teatre per menjar consideraria com a menjar un plat de yatekomo, però això ja és un altre tema.

De fet, i vist que moltes vegades la gent que fa teatre infantil no es posa d’acord ni en com ha d’anomenar la seva disciplina, vist que hi ha un debat interminable entre si el que fem molts de nosaltres és teatre infantil, teatre per a públic jove, teatre per a tots els públics o teatre per a noves generacions, potser dir que fem teatre per menjar seria una opció de consens.

Fins i tot, ara que també ha fet vint anys, podríem rebatejar la TTP (associació de companyies de teatre per a tots els públics ) com a TPM (associació de companyies de teatre per menjar). I s’hi inclourien les companyies que paguen un sou al seu personal i que, gràcies a això, poden transformar una cosa tan etèria com el teatre en hamburgueses, plats de pasta o amanides de quinoa. Segur que, d’aquesta manera, la gent acabaria per valorar-nos molt més.