Hi ha un calaix ple d’idees, ple de projectes, d’esbossos que poden o no tenir sentit. És un espai on reposen els espectacles que no es faran mai, o potser sí. És un calaix desendreçat. Desendreçat com el teu pentinat…
La pausa és una de les claus del teatre (pausa). És una de les poques acotacions que apareixen a gairebé cada text teatral. Una ajuda. Una benedicció. (pausa)No podem viure sense la pausa, no es pot fer teatre sense la…
Tot hi ha de cabre a la furgoneta. Tot. No podem permetre’ns el luxe de crear un espectacle que després no hi càpiga en el nostre mitjà de transport vermell. Disposem de tres metres de llargada, un metre i mig…
Heu vist la peli Karate Kid. I si no l’heu vista potser sou massa joves. I si dieu que no l’heu vista, és que no us en recordeu. És igual. El que ens interessa és el senyor Miyagi. El seu mètode.…
Escrivim. Nosaltres. Ens expliquem. Nosaltres. Creem. Nosaltres. Fem. Nosaltres. Girem. Sí, nosaltres. I Parlem. Així. En plural. En primera del plural. És un fet. I per què? Potser perquè som un grup. Potser perquè és el que hem après. Amb l’experiència d’aquest temps breu però…
No sé si és la casualitat, no crec. Si en fa de temps que no hi crec en això. Però aquesta vegada és gairebé surreal. O del tot.. Fa uns dies que he decidit d’escriure aquesta mena de diari, de records…
Érem adolescents. I volíem fer teatre. Ens agradava. En vèiem. Potser més que ara. En fèiem. El gaudíem. Molt. A ulls dels nostres estimats familiars i amics, ho fèiem bé. Ens aplaudien. Ens deien que els encantava veure’ns a l’escenari.…
Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar la seva navegació. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de galetes. Més informació
Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.