Sobre el teatre familiar

Des de fa uns dies, les companyies del territori que treballem pel públic petit, gran i gegant hem mostrat la nostra disconformitat amb el fet que els mitjans no diguin mai res dels espectacles que fem i girem.

Per aquest motiu hem decidit impulsar el hashtag #DelFamiliarNiPiu

Primer, els espectacles familiars NO són eines per fer el públic del futur ni garantir que les sales estaran plenes d’aquí a uns anys. Els infants omplen ara els nostres teatres i la nostra feina és fer que gaudeixin i s’emocionin avui. Ells i els adults que també vulguin venir.

Segon, els espectacles familiars TAMBÉ són per a adults. Tots hem estat infants alguna vegada i la nostra tasca com a creadors és la de connectar amb totes les infanteses del públic que ens ve a veure.

Tercer, els espectacles familiars TAMBÉ tenen edats recomanades. Cal que els adults que els acompanyin coneguin quin espectacle van a veure i no donin per fet que un infant pot anar al teatre des del dia següent al seu naixement.

Quart, els espectacles familiars TAMBÉ tenen restricció en l’ús dels mòbils. Els progenitors, els docents i els tutors legals s’han d’abstenir de fer servir les pantalles. La funció d’educar el públic és seva i no dels artistes.

Cinquè, els espectacles per a infants NO han de respondre preguntes, sinó obrir interrogants. Que els infants formulin preguntes i surtin de veure una obra amb dubtes incòmodes pot ser un símptoma clar que l’obra ha funcionat.

Sisè, quan se surt de veure un espectacle familiar NO cal preguntar a l’infant “que t’ha agradat?”. Agradar és un concepte molt relatiu. Cap experiència artística es pot valorar amb un sí o amb un no.

Setè, els espectacles familiars NO necessiten un intèrpret. L’experiència artística de l’infant ha de ser lliure, individual i intransferible i no necessita que un adult la passi pel seu sedàs i la condicioni.

Vuitè, els espectacles familiars NO són pel·lícules de cinema. Les crispetes, els berenars i les llaminadures distorsionen la percepció de l’espectacle. És responsabilitat dels adults fer entendre a l’infant que al teatre no s’hi menja.

Novè, els espectacles familiars SÍ tenen un preu. El cost més econòmic o a vegades gratuït de les entrades sovint respon a una decisió política, social o comercial, però aquest fet no implica que el valor de l’obra sigui menor.

I desè, els espectacles familiars SÍ són espectacles. Per tant mereixen els mateixos reconeixements, atencions, crítiques, observacions, comentaris i, si s’escau, premis que els altres espectacles que, suposadament, només s’adrecen als adults.