20 anys voltant | El calaix de les idees

Hi ha un calaix ple d’idees, ple de projectes, d’esbossos que poden o no tenir sentit. És un espai on reposen els espectacles que no es faran mai, o potser sí. És un calaix desendreçat. Desendreçat com el teu pentinat quan t’acabes de llevar. És un calaix on s’hi acumula la pols i un munt de coses que creies oblidades. Com tot el que trobes darrere del sofà quan l’enretires. Com les merdes que treus d’entre els coixins de la banqueta de darrere del teu cotxe atrotinat.

És un calaix on, de tant en tant, t’hi acostes per veure què hi ha i et sorprens.

Et poses la mascareta i les ulleres, per protegir-te de la pols i dels àcars, i mires les idees que havies tingut fa temps i que havies oblidat. I no pots evitar certa cara de sorpresa. Perquè moltes de les coses que hi trobes et semblen tan poc interessants. Però algunes, algunes penses que són bones i no saps perquè no les has arribat a tirar mai endavant.

Les idees apareixen quan menys t’ho esperes i has de córrer a escriure-les on sigui, per poder guardar-les dins el calaix, per poder oblidar-les tranquil·lament sabent que són allà. Al calaix, les idees es guarden intactes. I reposen fins que un dia, al cap de molt temps, decideixes fer-hi una ullada per descobrir tot el que la mandra o la por no t’ha permès tirar endavant.

A vegades hi ha alguna idea que rescates. I la transformes en quelcom tan intangible com un espectacle. I llavors és quan redescobreixes que les idees que arriben a sortir del calaix acostumen a esfumar-se. Perquè una idea mai acaba sent com havies pensat. Quan treus una idea del calaix ho fas per transformar-la, per canviar-la, per modificar-la, a vegades per destruir-la i, segurament, per oblidar-la definitivament.

En realitat, l’única opció de sobreviure que té una idea és quedar-se tancada per sempre al calaix. I que ningú la masegui, que ningú la potinegi, que ningú la canviï. Quedar tancada, perviure, intacta, sense canviar en res. I ser una peça de museu, una antigalla que et mostra com eres fa uns anys. Perquè les idees de llavors, no sempre eren les més bones. I et mostren qui vas ser. I qui ja no ets.