La nostra companyia es va formar el 1991 i durant uns quants anys vam compaginar la creació dels primers espectacles amb la nostra formació artística a l’Institut del Teatre de Barcelona. L’Odissea, Tot va bé si acaba bé o La pau perpètua van ser obres amb les que vam començar a aprendre com tirar endavant una companyia de teatre.

L'Odissea, 1992

A partir de l’any 1999 vam començar a funcionar com un col·lectiu professional, i ho vam fer amb el compromís de dirigir les nostres creacions als infants. Els nostres espectacles combinen el treball actoral amb el llenguatge propi del teatre visual i de titelles. Ens agrada explicar històries per a petits i grans i per fer-ho utilitzem obres d’autors que tinguin o hagin tingut la mateixa voluntat que nosaltres.

La pau perpètua, 1997

L’any 2000 vam estrenar L’home just, un espectacle que a partir de diferents contes populars recopilats per diferents autors reflexiona sobre la justícia i sobre la mort. Aquest espectacle va guanyar el premi Xarxa-Sgae de teatre per a públic infantil i juvenil.

L'home just, 2000

L’any 2002 l’espectacle que vam estrenar va ser En Bolavà detectiu, una divertida parodia sobre el món de la novel·la negra, basada en un text de l’escriptor català Josep Maria Folch i Torres. Aquest escriptor es va caracteritzar, durant la primera meitat del segle vint, per mantenir un profund compromís amb la creació d’obres per a nens i nenes.

En Bolavà, detectiu, 2002

Un any després d’estrenar En Bolavà detectiu, la companyia vam presentar Els nens de la meva escala, un text del poeta català Joan Salvat Papasseit, un cant a la infantesa i a les ganes de viure. Les paraules que el poeta malalt i lluny de casa escrivia a les seves dues filles petites ens encomanen a tots l’admiració per cada una de les descobertes de l’infant.

Els nens de la meva escala, 2003

L’any 2004 vam estrenar la nostra primera coproducció amb un altre teatre: La Ventafocs (potser sí, potser no). El Teatre Nacional de Catalunya va encarregar a l’escriptor Josep Maria Benet i Jornet una adaptació delconte la Ventafocs, nosaltres la vam escenificar. És un espectacle que s’endinsa en la tradició per explicar una Ventafocs allunyada de les versions més conegudes de Perrault o Grimm. Una bona oportunitat per conèixer una altra versió d’aquesta coneguda història.

La Ventafocs (potser sí, potser no), 2004

El mes de gener del 2007 vam estrenar al Centre de Cultura contemporanea de Barcelona el muntatge: La Lluna d’en Joan,un espectacle basat en un llibre de la Carme Solé Vendrell. Una versió del conte que pretén transmetre de forma teatral tot allò que les seves il·lustracions ens presenten. Un enorme estímul per una companyia que, des de fa anys, treballa amb imatges, paraules i titelles.

La lluna d'en Joan, 2007

Al maig de 2008 estrenem Somnis d'Alícia, el nostre primer espectacle de carrer inspirat en la popular novel·la de Lewis Carroll. L'espectacle està centrat en la figura de l'Alícia, un titella gegant que es passeja i somnia pels carrers de pobles i ciutats.

Somnis d'Alícia, 2008