La companyia igualadina Teatre Nu recrea la malaltia de l´Alzheimer amb titelles
L'avi Ramon, pensada per al públic infantil, reflecteix l'estreta relació
que s'estableix entre un avi
que ha perdut la memòria
i la seva néta
Una escena del muntatge que avui
es podrà veure (21h) a la Sala Petita
del teatre Kursaal de Manresa
TEATRE NU
SUSANA PAZ MANRESA
"El teatre ha de servir per parlar de tot. Per plantejar preguntes, per respondre-les, per generar diàleg. I això val tant si ets petit com si ets gran". Víctor Borràs, responsable de la direcció escènica i la dramatúrgia d'Avi Ramon, de la companyia igualadina Teatre Nu, té molt clar quin és el paper que volen jugar en el món de l'escena.
La companyia estrena la nova programació de la Sala Petita del Kursaal (avui, 21 h) amb un muntatge de titelles sobre el qual plana l'Alzheimer: "és cert que hi ha gent que mostra una certa reserva a parlar d'aquests temes amb els nens", subratlla, "però Avi Ramon vol ser, sobretot, un cant a l'estimació, als estrets vincles que s'estableixen entre avis i néts". Sense tristesa, amb afecte.
L'obra, que es va estrenar el mes de març passat en coproducció amb el Teatre de l'Aurora d'Igualada, comença a Manresa, explica Borràs, una gira que els portarà per diferents poblacions catalanes i a Madrid, on representaran el muntatge traduït al castellà: "és ara quan, realment, començarem a moure'l, quan ha d'agafar volada".
Avi Ramon, avisa Borràs, "no relata què és i com es viu amb un malalt d'Alzheimer"; el que fa la Nora, la nena protagonista, és buscar solucions a un problema que té el seu avi: ha perdut la memòria i no es recorda del seu nom. Es tracta, diu Borràs, "de revertir la lògica habitual: són els avis els qui, habitualment, ajuden els néts; aquí és al revés. La Nora està preocupada i es planteja què pot fer per ajudar-lo. Hi ha situacions problemàtiques però el muntatge les encara amb positivisme". Com ho viuen els espectadors petits? "S'ho passen bé, participen, ajuden la protagonista a la recerca d'una solució". I els grans? "Els qui es fan càrrec d'un familiar amb aquesta malaltia o, senzillament, tenen cura de gent gran, ho viuen amb emoció. Realment hi ha un contrast en la recepció de l'obra depenent de les edats. I és normal que així sigui".
Teatre Nu, amb Núria Crosas i Montse Rodríguez en la manipulació i interpretació dels titelles, reivindica l'etiqueta d'espectacles per a infants: "res de públic familiar o tots els públics. El nostre llenguatge està creat pensant expressament en els infants, però aquest és un llenguatge amb què els adults també poden sentir-se còmodes. Els nens van al teatre amb els adults i una obra ben feta, siguin titelles o no, agrada a tothom". El d'avui no serà, amb probabilitat, el millor horari: l'obra es posa en escena a les 9 del vespre. "No és un horari infantil, però estic convençut que el públic, sobretot la gent gran, en gaudirà: és teatre".
Teatre Nu va néixer a principi dels anys 90 mentre els seus components estudiaven. Fins al 2000 van alternar formació i creació d'espectacles fins que van fer el salt a la professionalització, el mateix 2000, amb L'home just. Des de llavors han presentat vuit muntatges a infants: En Bolavà detectiu, Els nens de la meva escala, La ventafocs, La Lluna d'en Joan, Somnis d'Alícia,Avi Ramon i l'Odissea, que van estrenar quan compaginaven feina i estudis.
EL PERIODICO, 5 D'ABRIL 2009
TV3 INFO
El ESPECTÁCULO TEATRAL, septiembre 2009
“Avi Ramón”, un cuento sobre los lazos entre niños y mayores
La pequeña Nora asiste a un proceso que le resulta extraño: así como ella se hace mayor y cada día aprende algo, su abuelo Ramón también se hace mayor pero en cambio va olvidando algo.
El mal de Alzheimer que le afecta empieza a influir en la relación que mantenían abuelo y nieta
pero a partir de estos contratiempos Nora aprenderá que la vida es una sucesión de cambios
que le enseñarán a ser responsable y a tener una actitud positiva que hará más llevadera la
situación de su abuelo Ramón.
La compañía teatral Teatre Nu, en coproducción con Teatre de L’Aurora, ha escogido este tema en “Avi Ramón” para lanzar una mirada positiva sobre un tema de difícil tratamiento como es la enfermedad. La repercusión tan favorable que ha tenido hasta ahora el espectáculo entre
público y programadores ha sido decisiva para que la compañía se plantee una gira nacional.
Para ello se está traduciendo la obra al euskera y al castellano, después de haber girado por
gran parte de Cataluña desde que se presentase el 5 de abril en La Mostra–XX Feria de Teatro
Infantil y Juvenil de Igualada (Barcelona).
Butlletí núm. 108 I16 MARÇI2009
noticiaIteatre nu parla de l'amor i l'alzheimer als més petits |
|
De la mà de la Nora i el seu avi Ramon, la companyia igualadina Teatre Nu ha dut a escena un espectacle per a tots els públics que deixa empremta per la tendresa dels personatges (dos titelles), la creativitat, la cura pels detalls escenogràfics i, sobretot, per la temàtica que tracta: l’Alzheimer. L’espectacle Avi Ramon gira entorn aquesta malaltia cada vegada més freqüent entre la gent gran. Ho fa allunyant-se de la tristesa, fins i tot amb un punt d’optimisme i nodrint-se de l’immensa estimació que una néta té cap al seu avi.
El muntatge, escrit i dirigit per Víctor Borràs, és una coproducció de Teatre Nu i el Teatre de l’Aurora i s’ha estrenat el passat cap de setmana a la sala alternativa igualadina. Les tres primeres funcions de l’espectacle han agradat a petits i grans i prometen una llarga trajectòria a la creació. El procés d’aprenentatge de la nena i d’oblit de l’avi, les meravelloses imatges que evoquen els invents i els descuits d’en Ramon, la delicadesa amb què la Nora explica com era, com és i què li està passant al seu avi, la destresa de les actrius-titellaires per dotar de vida els entranyables protagonistes, la relació afectiva entre ells dos, la música i els efectes sonors, l’encertada il·luminació... Tot plegat dota l’obra dels elements necessaris per esdevenir una molt bona producció. |
El públic n’ha dit…I“gràcies per fer pedagogía de l’amor”
'No hi ha paraules per explicar les emocions que en poc més d'una hora s'han desfermat. Gràcies per fer pedagogia de l'amor.'
'Ens ha agradat molt. Està molt treballat i amb molta imaginació. Felicitats!!!'
‘Ens ha agradat molt!! Un tema molt actual i ben tractat per a sensibilitzar els nens.'
‘Molt bé! i moltes felicitats per la imaginació i la traça que teniu en fer els titelles, l'escenari, etc. Molt entranyable!' |
K, 24 DE MARÇ 2009
LA VEU DE L'ANOIA, 20 MARÇ 2009
BUTLLETÍ DEL TEATRE DE L'AURORA, 16 MARÇ 2009
OPINIONS DEL PÚBLIC ESCRITES AL LLIBRE DE L'AURORA, 15 MARÇ 2009
AVUI, 13 MARÇ 2009
|
