A l'hora de plantejar aquesta història, ho hem fet explicant-la des del punt de vista d'una nena, la Nora. La Nora ens explica com veu i com viu el que li passa al seu avi, que s'està fent gran com ella, però que a diferència d'ella, ja no aprèn, sinó que oblida. L'avi de la Nora, en Ramon, està malalt d'Alzheimer i això trastoca la seva quotidianitat i la seva relació amb la nena.

La nena entén què li passa al seu avi i això la fa reflexionar i aprendre. La nena viu la malaltia de l'avi com una realitat que l'ajuda a entendre el món canviant i ple de contrastos en el qual s'ha d'acostumar a viure. La nena no atura el seu creixement i les seves ganes de viure, sinó que s'adapta a una realitat que la fa créixer.

Al llarg de l'espectacle, la Nora es planteja què pot fer per ajudar al seu avi, que ha oblidat el seu nom. Aquestes ganes d'ajudar l'avi, la voluntat de millorar una situació que tothom viu com a negativa, ens ha de mostrar una posició de l'infant davant dels problemes que no deixa de banda la il·lusió per aprendre i fer-se gran, la necessitat d'assumir responsabilitats i d'afrontar nous reptes.

Avi Ramon és un espectacle sobre l'estimació als avis, sobre la voluntat de mantenir viva la seva memòria i, sobretot, sobre les ganes de viure d'una nena que actua segons el que sap i creu, aprèn d'allò que viu i interpreta tot el que l'envolta.