D’un Quixot

Fa uns dies que corro amb el Quixot a la bossa. Tinc una bossa on hi duc el portàtil i, per sort o per desgràcia és prou ample per acumular-hi llibres.

De tant en tant la buido i hi trobo apunts i volums que ni recordava haver fullejat. A la bossa del portàtil s’hi acumulen idees i projectes la majoria dels quals no arriben mai enlloc. Ara és el torn del Quixot. No em fa vergonya dir que no l’havia llegit mai. Com la majoria suposo. I la veritat és que està resultant una lectura sobretot divertida. Molt. No deixa de sorprendre com de frescos i descarats poden arribar a ser els clàssics. Ens els imaginem tant sagrats, tan inabastables i a l’hora de la veritat te n’adones que és cert allò que diuen: “perquè una obra arribi a ser universal ha de tenir un component de popularitat enorme”. En tot cas, no us atabalaré ara amb una dissertació sobre el Quixot. Si voleu, acosteu-vos-hi sense por, ves quin consell.

perquè una obra arribi a ser universal ha de tenir un component de popularitat enorme

Deia que corro amb el Quixot a la bossa, i tot perquè hem començat a preparar un projecte teatral i musical que té en El Quixot el seu punt de partida. Ja sabeu que darrerament ens agrada de treballar i desenvolupar no només els projectes que neixen al sí de la companyia sinó també aquelles idees que algú ens fa arribar i vol compartir amb nosaltres. Farà cosa de tres mesos, el Toni Cabanes, integrant del Quartet Indiano ens va comentar que tenien ganes de fer un espectacle en què el seu grup hauria d’interpretar la suite burlesca El Quixote de Tellemann. Música barroca per orquestra de cambra. Poca cosa. A nosaltres la idea d’aproximar-nos a l’obra de Cervantes ens va fer gràcia i l’oportunitat de treballar amb músics en directe potser encara més. Així que vam dir i per què no. I vam córrer a fer-nos amb alguna edició del Quixot d’aquestes que corren per les cases. I d’aquí a la bossa i al que ja hem comentat. De moment hem fet algunes trobades i d’entrada us direm tan sols que quan sents com toquen aquests músics de carrera, et cau la bava. Ara ens toca a nosaltres pensar en clau d’acció i de personatges. Ja en parlarem!