Amb “Sota la Pell de Brau”, la companyia utilitza el material que constitueix la nostra història i la nostra tradició per presentar un espectacle que connecti amb el públic actual. En aquest cas, volem presentar a un públic preferentment adult, una llegenda històrica o, millor dit, una història real que la cultura popular ha transformat en llegenda: La llegenda perduda d’Indíbil i Mandoni.

       L’espectacle es basa en la història d’Indíbil i Mandoni. A partir de les informacions històriques que ens han arribat, el Teatre Nu n’ha elaborat una llegenda que respecta la història però que està plenament dotada de teatralitat i fantasia. Les dades històriques són dades interpretables que la companyia ha utilitzat com a trampolí per presentar conflictes dramàtics, caràcters de personatges, atmosferes, accions i situacions.

       Les dades històriques fonamentals que coneixem, i de les quals  hem partit, són les següents:

- 200 anys abans de Crist, hi hagué una guerra entre Romans i Cartaginesos pel control del Mediterrani. Els habitants de l’est de la Península, els ibers, es veieren afectats per les lluites d’aquestes dues potències.

- En un primer moment, els ibers es defensaren de la invasió cartaginesa. Tot i que foren conquerits, aconseguiren matar el cap de l’exercit cartaginès: el General Amílcar Barca.

- El successor d’Amílcar fou el seu fill Aníbal, que prometé venjar la mort del seu pare i fer-se amb el control del Mediterrani.

- Els cartaginesos, amb Aníbal al capdavant, van raptar les dones i els fills i filles dels reis ibers, per assegurar-se la seva lleialtat. A l’espectacle els reis ibers són representats per les figures d’Indíbil i Mandoni, els reis de la tribu dels ilergetes i segurament els ibers més populars.

- Mentre tot això passava, els Romans van nomenar a un general perquè aturés l’avanç dels cartaginesos que, amb Aníbal al capdavant, es dirigien a Roma. Aquest general fou el general Escipió.

- Escipió va creure que la millor manera per aturar els cartaginesos i dominar Hispània seria comptar amb el favor dels ibers. Per aconseguir-lo decidí conquerir Cartago Nova i alliberar les dones i els fills i filles dels reis ibers.

- Escipió aconseguí el seu propòsit i els ibers es posaren sota les ordres dels Romans. Tot i que els ibers, amb Indíbil i Mandoni al capdavant,   intentaren mantenir la seva identitat la cultura romana acabà absorbint la cultura ibèrica. Amb els anys la desaparició del poble iber es convertí en un fet.

       Com veiem, les fonts històriques, ens plantegen situacions molt obertes que ens permeten, sobretot, imaginar i especular. 

       Els pactes alternatius amb uns i altres, el rapte de les dones, les revoltes la traïció, les batalles, execucions, etc. ens suggereixen els móns plens de poesia èpica creats per Homer, Shakespeare o Sòfocles.

       La història d’Indíbil i Mandoni és introduïda dins l’espectacle per uns personatges actuals apassionats per l’arqueologia. Es tracta d’uns arqueòlegs  que han de realitzar unes excavacions d’urgència en un jaciment sobre el qual ha de passar una autopista i on creuen que s’hi troben les restes de l’antiga capital dels ibers, Atanagrum. Els arqueòlegs estaran ajudats en tot moment per una periodista que col·laborarà amb ells mentre redacta els seus articles.  L’apassionament dels arqueòlegs i els fantasmes del passat faran recrear als ulls del públic “La llegenda perduda d’Indíbil i Mandoni”.

       El tema fonamental de l’espectacle és la desaparició d’una cultura. En el cas de la civilització ibèrica, la  desaparició es produeix a causa de la seva pròpia traïció davant la inexorable invasió romana. Altres temes importants que serveixen per recolzar el principal són: 

- Les identitats culturals com a poble, o allò que defineix una cultura. Les relacions entre els homes i la pròpia concepció del món són fruit d’aquesta identitat que, per la seva diferència, és sempre enriquidora pel conjunt de la humanitat.

- La relació amb la naturalesa com a fet molt característic de la cultura ibèrica que, per la seva puresa i autenticitat ens provoca una reflexió, en l’actualitat, sobre la necessitat de retrobar-nos en un àmbit més natural i enriquidor.

-  L’afany de poder com a motor del món. 

-  La guerra com a màxima i absurda expressió del conflictes humans no resolts.

-  La màgia i els ritus com a mecanismes culturals de comprensió i evocació del món present, passat i futur. 

       Els personatges de “Sota la pell de brau” estan basats en els personatges històrics reals, però també hi ha personatges imaginaris necessaris per establir les relacions humanes que generaran les accions i els conflictes. A part dels personatges històrics, hem construït tres personatges que ens enllaçaran amb el món actual: els arqueòlegs, i que ens explicaran la història d’Indíbil i Mandoni.

Els personatges històrics que apareixen a l’espectacle són:

- L’historiador Polibi: és l’encarregat d’introduir la llegenda, el personatge amb el qual s’identifica l’arqueòleg de l’excavació.

- El general cartaginès Amílcar Barca: és assassinat pels ibers.

- El general cartaginès Aníbal: és el fill d’Amílcar Barca i per tant el seu successor. Prometé venjar la mort del seu pare i conquerir el Mediterrani.

- Indíbil i Mandoni: reis ibers, caps de la ciutat que busquen els arqueòlegs.

- Dones ibèriques.

- Netus: bruixot de la tribu ibèrica que aconsella i jutja els actes dels reis Indíbil i Mandoni.

- El general romà Escipió: és qui allibera les dones i els fills i filles dels reis ibers per sotmetre després la civilització ibèrica.

Els personatges reals que apareixen a l’espectacle són:

- El professor Emili Carbonell: arqueòleg vell obsessionat a trobar la ciutat ibèrica d’Atanagrum. És qui imagina i recrea tot el món del passat.

- Amparo Boronat: jove arqueòloga que s’enfronta amb l’obsessió i bogeria del professor Emili Carbonell.

- Isabel Puiggròs: periodista que durant l’espectacle es va interessant cada vegada més pel món ibèric.

- Mercè: empresària de la constructora Derribos Atila encarregada de construir l’autopista que ha de passar per sobre del jaciment.

- Antonia: guarda de seguretat encarregada de vigilar el jaciment. 
 
 

       El llenguatge del teatre visual porta en ell mateix una indubtable càrrega poètica i un conseqüent allunyament del naturalisme. Conscients d’aquest aspecte, volem aprofundir i experimentar en aquesta poeticitat espectacular posant èmfasi en la diversitat i eclecticisme de tècniques possibles per mostrar el món ibèric, el món cartaginés, el món romà, i, en contrast, el món actual.