Bolo escolar fallit

Sincerament, les funcions escolars ens surten bé. Sí, ja ho sabem que és un públic captiu, ja sabem que potser hi van obligats, som conscients que potser en un món ideal els nens correrien a trencar guardioles per comprar una entrada, o un disc o fins i tot un cavall fort. Però no és així i als nens i nenes sovint se’ls porta als llocs perquè convé, o perquè toca o perquè és el que tothom fa. En tot cas, els nens un o dos cops l’any van al teatre i si tenim sort de tant en tant allà ens hi troben. I com us he dit, ens en sortim. Menys l’altre dia. L’altre dia no va anar bé. No sabem massa bé perquè, però la sensació va ser la d’una funció per oblidar. Una funció en què els nens no van tenir ganes d’escoltar-nos en cap moment. Semblava que s’havien posat d’acord per enfonsar-nos la moral. La cosa no va anar bé. No us penseu que va ser un desastre total. La dignitat la vam salvar i fins i tot en acabar, la mestra que dormia a primera fila ens va esbossar un somriure. Però sembla clar que des de la becaina de l’educadora les coses no van sortir com calien. I mira, ens ha vingut de gust d’explicar-ho.

Tots anem cansats i la feina de tractar  i educar infants no és gens senzilla. Potser per això la mestra va aprofitar per fer la becaina i els nens que l’acompanyaven per fer veure que eren al pati. Segur que van trobar un pati diferent, però potser algun dia els hauran d’explicar que quan anem al teatre no hem de tenir la mateixa actitud que quan animem l’equip de l’escola a remuntar davant dels Salecians.

Tan és. Seguirem fent funcions escolars, esperem que moltes i gaudint-les. Al cap i a la fi si la cosa falla només un cop de cada molts ja ens podem donar per contents. O no. Millor ser inconformistes i seguir rumiant què més pot haver fallat. Què faríem dormint tranquils i sense angúnies?

Showing 2 comments
  • Pere

    L’escola “obligatòria” comporta un actitud reflexa d’inconformisme activant mecanismes de defensa de la dignitat. La paraula “obligatori” agreuja el sentiment de rebuig perquè a tots, grans i petits, ens agrada poder decidir. Perquè se’ls obliga a fer res sense consultar-los si els interessa? Simplement perquè no se’ls reconeix ni el dret ni la capacitat. Els infants, és clar, s’hi tornen. Espero que un sol bolo no sigui prou per enfonsar els mil èxits de la vostra feina.

  • Helena

    Crec que no té res a veure amb anar-hi obligat, si no d’educació, de respecte, de saber on s’hi va. Des de l’escola s’hauria de fer una tasca prèvia d’explicar què és el teatre, per què és bo anar-hi, què aporta… Estimular la curiositat dels nens a fixar-se amb la funció, amb els actors, a gaudir, a poder preguntar-lis després, a voler mirar entre bambalines. I també a explicar-los que hi ha molta feina, esforç i carinyo darrera.
    Hi ha una part important de l’educació que ha ve de casa, és evident. Però no diu gaire a favor de l’escola que el follón sigui generalitzat i que la pròpia mestre faci la becaina.
    En fi, ànims i esperem que sigui només una anècdota!

Próximos Eventos
  1. Maure el Dinosaure al SAT!

    novembre 25 - desembre 17
  2. Somnis d’Alícia

    desembre 17
  3. La Lluna d’en Joan

    desembre 28
  4. KÀTIA

    desembre 29 - desembre 30
  5. La Lluna d’en Joan

    desembre 30