Possiblement, la paraula rondalla ha perdut part de la seva vigència i, tot i que la coneixeu, pràcticament no la feu servir. Avui, les històries fantàstiques i imaginatives plenes de personatges meravellosos ens arriben, fonamentalment, a través dels llibres i, sobretot, de la televisió.

       Cal però que siguem conscients que la capacitat de llegir i escriure que tenim gairebé tots és, per al conjunt de la societat, relativament nova. Anys enrere, eren moltes les persones que no en sabien.

       D'altra banda, hem de ser conscients que la televisió i la ràdio són invents molt recents. Quan els nostres avis eren joves no hi havia cap televisió a cap casa. La ràdio, tot i ser més antiga, té, encara no, un segle.

       Així doncs, si no hi havia televisió i ràdio i molta gent no sabia llegir, com podien conèixer els contes que tant ens agraden?  Doncs, explicant-los.

Els nens i les nenes, les noies i els nois i també la gent gran volien sentir contes i històries diverses. Volien conèixer, com ara, personatges i situacions que els divertissin, els emocionessin o els fessin reflexionar. I ho feien parlant i escoltant. Es reunien i una persona explicava als altres aquelles rondalles que sabia.        Eren moltes i molt diferents les persones que ho feien. Per a molts, aquesta era la seva professió, per a altres, una diversió que entretenia i meravellava els que tenien al voltant.        Cal que coneguem aquest origen i que no perdem la capacitat d'explicar històries siguin  veritat o mentida. Explicar un història no significa només parlar, sinó comunicar-nos amb totes les possibilitats que ofereixen els nostres gestos i la nostra veu perquè els altres ens escoltin. Si expliquem, algú ens escolta; i aquest és un principi de la comunicació que hem de conservar.

       Hem dit abans que eren moltes i molt diferents les persones que explicaven rondalles. Segons el lloc i el moment històric, els tipus de narradors han anat canviant. Els més propers per a nosaltres són els avis i les àvies. Quan la televisió i la ràdio no existien, eren moltes les cases on, després de sopar, s'explicaven contes. Amb la llar de foc encesa, si era hivern, els avis i les àvies, els fills i  les filles i els néts i les nétes seien i mentre un explicava, els altres escoltaven.

       Els néts ho aprenien i, quan eren grans, ho explicaven als seus néts. Així les històries anaven passant de pares a fills, de néts a néts. De ben segur que molts dels nostres avis encara havien viscut situacions com aquesta; però les rondalles correrien el risc de perdre's si no fos que moltes s'han anat recuperant gràcies a diferents persones que, després de fer una profunda feina de recerca, les han posat per escrit. D'ells en parlarem més endavant.

       Ara, però, parlem dels contadors d'històries, la principal ocupació dels quals era aquesta. Han canviat molt segons el moment històric, però sempre han tingut una gran acceptació popular.
 

L'origen de la rondalla el trobem en la necessitat que té l'home de comunicar-se i d'entendre allò que l'envolta. Hi ha molts fenòmens que la ciència no ha pogut explicar durant segles i als quals l'home ha donat resposta amb històries que han anat passant de pares a fills configurant una memòria col·lectiva.

       En les comunitats primitives era el mestre, el savi, aquell que sabia més rondalles i l'encarregat d'explicar-les. Normalment, aquest personatge era la persona més gran del grup.
 

       En civilitzacions com l'egípcia, la grega i la romana, els encarregats d'explicar històries eren els esclaus. Es diu, fins i tot, que l'emperador romà August no podia adormir-se sense haver escoltat una rondalla de boca d'un d'ells. En aquesta època es van recopilar moltes històries d'origen popular que diferents escriptors van posar per escrit. Molt coneguts són els grecs Homer, autor de l'Odissea i l'Ilíada, i Isop, compilador de diverses faules.

       A l'edat mitjana, el fenomen rondallístic fou molt important. Figures tan conegudes com els joglars o els bufons tenen el seu origen en aquesta època. Els joglars anaven de poble en poble explicant històries reals o inventades que embadalien els vilatans, aquests les aprenien i després se les explicaven els uns als altres. D'altra banda, els bufons vivien a la cort i eren els encarregats d'amenitzar la vida de senyors, reis i nobles explicant divertides rondalles i contarelles.

       Durant el Renaixement, aparegué l'interès per fer de les rondalles matèria literària. Foren molts els escriptors que recuperaren el que grecs i romans havien escrit anys enrere i s'inspiraren en històries d'origen popular per crear les seves obres.

       Amb el Renaixement, l'escriptura esdevingué, cada vegada més, el canal de comunicació oficial; però el fenomen de transmissió oral no es va perdre. Molta gent que no sabia ni llegir ni escriure i, per tant, la necessitat d'explicar la realitat i la ficció a través de la paraula es mantenia. Pastors, captaires o venedors ambulants han estat durant força anys grans contistes ja que passaven bona part del temps anant amunt i avall i, així, aprenien històries de  diferents indrets.

       Avui la comunicació és molt ràpida. Amb un moment, podem adonar-nos de què passa o què es diu a qualsevol lloc del món. Els diaris, la ràdio i la televisió són els encarregats d'explicar-nos cada dia històries inventades o recuperades i novetats sovint manipulades.

      Les rondalles, però, són moltes més i molt més riques que les que es poden fer arribar a través d'un programa determinat. Cada poble explica rondalles diferents i cada rondalla és explicada de manera diferent. 
 

En aquest sentit, és molt important la feina que han fet i encara fan els compiladors, aquelles persones i equips que van amunt i avall escoltant rondalles de boca d'avis i àvies que encara conserven bona part d'aquesta memòria col·lectiva que s'ha anat forjant al llarg dels anys.

       A final del segle XIX, després de gairebé dos-cents anys de decadència, es produí, als territoris de parla catalana, una recuperació de l'interès per la llengua i la cultura pròpia. Això va provocar que, a poc a poc, es tornés a escriure literatura en català i que es volgués recollir per escrit allò que era propi, les tradicions que el poble havia anat practicant durant anys.

Entre aquestes tradicions es trobaven, òbviament, les rondalles. Diferents persones es posaren al capdavant d'equips que recorreren moltíssims pobles escoltant i anotant, no només les diferents històries, sinó les maneres d'explicar-les, les expressions que es feien servir i les variants que cadascú hi afegia.

       A més a més, cal destacar que cada un d'aquests intel·lectuals desenvolupà altres tasques molt importants per a la llengua i la cultura. Joan Amades elaborà, a part del de rondalles, extensos volums on recollia les tradicions, els costums, les festivitats i les cançons catalanes d'origen popular. Aureli Capmany és un altre importantíssim folklorista que, més enllà de publicar reculls, començà a establir teories que n'expliquessin el seu origen i evolució. Jacint Verdaguer és, sens dubte, un dels millors escriptors que ha escrit en català. Joan Alcover fou un excepcional lingüista que, entre altres tasques, promogué el primer congrés de llengua catalana –vital en el procés de recuperació de la llengua- i inicià l'elaboració del diccionari català-valencià-balear, que acabaria Francesc de Borja Moll. I, finalment, els treballs lingüístics d'Enric Valor i la seva tasca per donar a conèixer la riquesa del lèxic han estat vitals en la feina feta al País Valencià.

       Aquests noms són tan sols uns quants. Cal, però, ser conscients que molta altra gent ha dut a terme feines similars i de la mateixa importància. A part, s'ha de destacar, una vegada més, que en el procés de compilació es treballava en equip. Sense les persones que en formaven part, aquesta feina tan important no hauria estat possible.

      A l'hora de fer referència a les narracions que han anat passant oralment de pares a fills fem servir, genèricament, el mot rondalla o conte. Tot i això, podem establir algunes diferències entre aquestes històries segons el seu origen o el tipus de personatges i l'estructura i desenvolupament de la trama. Podem parlar de fins a quatre tipus diferents de narracions: rondalles, llegendes, contalles, tradicions i faules.

El mot rondalla és força genèric, l'utilitzem per designar una narració breu de caràcter fantàstic, en la qual sovint apareixen elements màgics, tot i que també pot incloure aspectes ben reals. Normalment està protagonitzada per un personatge a qui passen coses extraordinàries, a les quals ha de fer front.

       Contarella s'utilitza sovint com a sinònim de rondalla però té unes característiques concretes. No inclou elements fantàstics, sobrenaturals o màgics. Aquestes narracions són absolutament quotidianes i plenes d'aspectes casolans. Els protagonistes són homes o dones ben normals que sovint solucionen els problemes que tenen davant amb importants dosis d'enginy.

       La paraula tradició s'utilitza per designar els coneixements, creences, pràctiques o costums que passen de pares a fills de forma, normalment, oral. Quan la fem servir per designar un tipus d'història, ens referim a una narració que explica l'origen d'algun fenomen. Acostumen a ser molt breus i expliquen allò que no sembla tenir una explicació lògica.

       Les faules són un tipus de rondalles de caràcter fantàstic, normalment protagonitzades per animals o éssers inanimats com les plantes, que ofereixen un ensenyament moral. Sovint, si en la narració els animals conviuen amb els homes, els animals són més enginyosos. Ens les protagonitzades tan sols per animals, aquests prenen actituds pròpies dels homes. Des de sempre, hem pogut associar un tipus de caràcter o comportament a un animal.

Al llarg del anys, les rondalles han anat passant de pares a fills i això ha provocat que s'hi introduïssin elements, que altres desapareguessin i d'altres sobrevisquessin. Un dels elements més característics d'aquestes manifestacions populars són les expressions i girs que s'utilitzen tant al principi com al final de la narració. Algunes de les expressions encara són força conegudes però d'altres s'han oblidat. Val la pena fer-ne una petita llista i observar-ne la seva originalitat.

       Aquestes són tan sols unes quantes de les expressions, una petita part. Cal saber que existeixen i que el seu origen és molt antic. La seva supervivència s'ha mantingut al llarg dels anys.

Hem dit abans que la rondalla inclou sempre elements màgics i fantàstics. Aquests elements poden ser ben diversos. Animals estranys, mags, bruixots, gegants, esquelets, pocions màgiques… Podríem citar molt aspectes que s'allunyen de la realitat per entrar en el món de la imaginació.

Les plantes i les rondalles van estretament relacionades. En moltes narracions populars apareix una barreja màgica, un fruit especial, una planta poderosa que modifica el camí dels protagonistes. A part, és molt important tota la significació que, tradicionalment, han tingut plantes, fruits i herbes. La majoria tenen unes propietats que les fan especials i el poble les ha utilitzades, des de sempre, per guarir o assolir fites complicades. De fet, l'origen de la medicina es troba en les plantes i, avui en dia, davant l'imparable avenç de la química, és molta la gent que encara continua confiant en les seves comprovades propietats.

       El suc de les nou herbes està compost per: farigola, til·la, poliol, orenga, menta, maria lluïsa, fonoll, romaní i espígol. Són herbes molt utilitzades i que tenen diferents propietats. Barrejades assoleixen, a l'espectacle, uns resultats miraculosos.

     Més enllà de la recuperació de les formes populars, l'espectacle també presenta temàtiques interessants i universals. La tradició i la popularitat van plenament lligades a la universalitat i a l'interès. Les rondalles i les llegendes han servit des de sempre, i com ja hem comentat abans, per respondre interrogants, per parlar de tot allò que ens envolta, per reflexionar-hi, per ironitzar-ho, per desdramatitzar-ho o per valorar-ho.
 

Les rondalles permetien que, més enllà de l'anècdota, de la peripècia o de la intriga, els nens i les nenes, els nois i les noies comencessin a conèixer i a entendre, per boca dels més grans, tot allò que la vida ens ofereix.

     Cal ser conscient que la unió de forma i contingut són imprescindibles, que una idea brillant mal presentada no arriba adequadament a l'oient, a l'espectador; però que els virtuosismes, les rimes o els rodolins perden el seu sentit si no volen comunicar quelcom.

     A L'home just no hem partit de les formes populars per presentar una temàtica nova, sinó que hem respectat allò que les rondalles ens expliquen i ens comuniquen, allò que els nostres besavis escoltaven quan eren nens i transmetien quan es feien grans.

     La justícia, la mort, l'amor, el naixement, el pas del temps, la traïció o la venjança són interrogants universals que la tradició ens ofereix i que encara avui continuen centrant les creacions artístiques més contemporànies. 

     En Joan, el protagonista de la història, es creu molt just. Ell vol ser just, però el seu concepte de justícia és respectar i fer allò que ell creu just. No és una justícia amb la que tothom hi hagi o hi pugui estar d'acord. De fet, què és just? Allò que és just per a mi, ho és també per als altres? Allò que, segons el meu criteri, és just, ho és també segons el dels altres? Qui ho sap. Nosaltres no ho sabem. La gent gran no ho sap. Hi ha unes lleis que sovint ni coneixem i que moltes vegades ens semblen injustes. A vegades, ni tan sols la justícia es posa d'acord. El nen, la nena, el noi o la noia veurà en l'espectacle un home que es creu just.
Però, al final de l'espectacle, l'interrogant no és cap altre que el de ¿qui és just en tota aquesta història? 

     En Joan, com a home just, vol un padrí just per al seu fill, i tria, vés per on, la senyora mort. La mort, tard o d'hora, arriba per a tothom i això sembla convertir-la en la padrina més justa. Per a l'adult, la mort és un tema gairebé tabú, inquietant. Per al nen, la mort no és res més que la mort. Allò que ve després de la vida. No volem que l'espectacle sigui vist merament i exclusiva com una reflexió sobre la mort. A L'home just la mort hi apareix, és algú que fa la seva feina, que intenta ser comprès i que, al final, és traït. La mort apareix, com a personatge o com a fet, en bona part dels contes infantils. El nen sap qui és. De fet, tots sabem que, al final, sempre mor el llop.
 

Quan en Joan traeix la mort, aquesta se'n venja. És atípic que un conte no acabi bé, però els contes que no acaben bé, també existeixen. És bo, i potser just, saber-ho.        La reflexió que els contadors de rondalles fan al final del conte, es pregunta si la venjança de la mort ha estat justa o massa radical. Segurament la venjança mai és justa i, en canvi, sempre és massa radical.

     És clar doncs que els temes que ens presenta la rondalla van profundament lligats. La justícia, la mort, la traïció, la venjança poden ser eixos centrals d'una novel·la negra, però també ho són d'un conte que els avis explicaven als néts.

     I  és que a L'home just no només apareixen aquests temes. Al llarg de la seva vida en Joan s'enamora, es casa, és molt feliç, té un fill. La vida també comença. I així es veu a l'espectacle quan en Joan i la Montserrat són tan feliços i el món els sembla tan bonic, que decideixen tenir un nen petit. L'home just presenta una vida, la vida d'en Joan que viu en el seu poble, que s'enamora, que es casa, que té un fill, que intenta tirar endavant, superar la pobresa i fer-se ric. I quan ja ho és encara ho vol ser més i més i més. És això just?

     Les rondalles són molt riques formalment i temàticament. Nosaltres només volem que l'espectador gaudeixi de l'espectacle i pugui, si vol, interrogar-se sobre allò que ens presenta. Però també volem que gaudeixi de les seves imatges i de les seves paraules i expressions. L'espectacle ens ofereix molts elements i vol, sobretot,  que qualsevol tipus de públic en pugui gaudir; i que cadascú, tingui l'edat que tingui, en surti satisfet.
 

     Hem agrupat les activitats en tres cicles diferents: cicle mitjà, cicle superior i ESO. De tota manera, és útil combinar-les. Pot ser interessant, sobretot per als nois i noies més grans,  realitzar les activitats de cicles anteriors. 
És convenient fer exercicis previs per tal d'augmentar la motivació de l'alumnat i l'atenció durant l'espectacle. 
 
 

     Exercicis previs:

1- Conversa a la classe sobre els temes de la justícia i de la mort.

2- Conversa i discussió sobre els contes populars i els seus personatges: quins contes recordem, comentaris morals sobre els personatges d'algun conte treballat a la classe, etc. 

3- El final dels contes: quins contes recordem que acaben amb la mort d'algun personatge? És just matar el llop de la Caputxeta Vermella o de la Cabreta i els set cabridets, o ...?

4- Conversa sobre la importància de la narració oral.

     Exercicis posteriors a l'espectacle:

1- Torneu a explicar el conte. 

2- Què és allò que més us ha agradat?

3- Us ha agradat el final? Per què?

4- Qui representava el conte, els actors o els titelles? 

5- Quin personatge interpretaven els actors?

6- Quan explicaven el conte, els actors feien servir, a vegades, expressions poc usuals, en recordeu alguna?

7- Treballeu els refranys en relació amb el pas dels mesos.

8- Pregunteu als avis, a les àvies, als pares si coneixen algun refrany, alguna dita. Sabeu què volen dir?  (Ensenyeu als nens altres refranys, rodolins o embarbussaments.) 

9- Quins contes coneixeu perquè us els han explicat? No s'hi val fer servir contes de la televisió. Demaneu al mestre, a l'àvia, o a l'avi, o a qui us vingui més de gust que us n'expliqui un.

10- Podeu jugar a representar-lo i treballar-hi. Allò que teniu al voltant us pot ajudar a representar-lo i a fer-ho més divertit.
 
 

     Exercicis previs:

1- Conversa a la classe sobre els temes de la justícia i de la mort.

2- Conversa i discussió sobre els contes populars i els seus personatges: quins contes recordem, comentaris morals sobre els personatges d'algun conte treballat a la classe, etc. 

3- El final dels contes: quins contes recordem que acaben amb la mort d'algun personatge? És just matar el llop de la Caputxeta Vermella o de la Cabreta i els set cabridets, o ...?

4- Importància de la narració oral.

5- L'ofici del rondallista.

6- Reflexió sobre el canvi de valoració del la narració oral en els vostres avis i vosaltres.

       Exercicis posteriors a l'espectacle:

1- Torneu a explicar el conte.

2- Fixeu-vos que l'espectacle, més enllà de la història que explica, planteja un seguit de reflexions al voltant de la cultura i de la vida. Reflexioneu-hi.

3- Teatralment, s'utilitzen diferents tècniques i llenguatges. Quins? Comentari sobre les titelles de tija (basat en el model de titelles txec): tècnica emprada i valoració.

4- Durant l'espectacle s'utilitzen expressions i formes populars i orals. A què us remeten? N'utilitzeu? Segurament, encara que moltes d'elles s'han perdut, us adonareu que encara n'hi ha que es mantenen vives.

5- El final del conte no és com el de molts contes de fades. Què us ha semblat aquest final? Creieu que s'hagués pogut acabar d'una altra manera? Ideeu-ne, si voleu, un altre de diferent. És important que els contes o les narracions en general acabin bé? Perquè? Fem una relació de narracions amb final feliç i una altra amb no feliç.

6- Creieu que en Joan era realment just?

7- Tema de discussió: què és la justícia? Exemples, experiències personals, casos de justícia discutible coneguts a través de la premsa o la televisió, etc.

8- En l'obra hi té un paper molt important el personatge de la mort. Què us ha semblat aquest personatge? Quins adjectius li atribuiríeu? Creieu que és un personatge que pot arribar a fer por?

9- La mort és present en moltes manifestacions artístiques i és tractada de forma molt diversa. Apareix en contes, pel·lícules, dibuixos animats, videojocs... Recordeu-ne alguns i reflexioneu-hi; de ben segur que us en sortiran forces.

10-  Què en penseu de l'ús dels materials reciclats a l'espectacle?
 
 

     Exercicis previs:

1- Conversa a la classe sobre els temes de la justícia i de la mort.

2- Conversa i discussió sobre els contes populars i els seus personatges: quins contes recordem, comentaris morals sobre els personatges, etc. 

3- El final dels contes i d'altres narracions: quins contes recordem que acaben amb la mort d'algun personatge? És sempre feliç el final dels contes? Poseu-ne exemples.

4- Importància de la narració oral.

5- L'ofici del rondallista.

6- Reflexió sobre el canvi de valoració del la narració oral en els vostres avis i vosaltres. El paper dels mitjans de comunicació actuals.

     Exercicis posteriors a l'espectacle:

1- L'obra és protagonitzada per uns estudiosos de la rondallística popular catalana. Les rondalles han estat recopilades al llarg d'aquest segle per diferents lingüistes que han jugat un paper fonamental en els diferents territoris de parla catalana. Figures com Joan Amades, Jacint Verdaguer, Joan Alcover o Enric Valor mereixen ser estudiats. 

2- La llengua evoluciona i mentre perd alguns registres arcaics, n'incorpora de nous. Compareu el llenguatge que utilitzaven els personatges de l'obra amb el que utilitzeu vosaltres per comunicar-vos. Segurament, vosaltres també feu servir paraules i expressions molt pròpies que sorprenen als més grans. Anoteu-les perquè segurament, d'aquí a uns anys, seran dignes d'estudi i recopilació tal com ho són avui les dels nostres besavis.

3- En l'espectacle no tots els personatges utilitzen el mateix dialecte. Quins dialectes hi identifiqueu? Enumereu-ne els seus trets distintius.

4- L'obra utilitza diferents tècniques teatrals. Què creieu que s'aconsegueix combinant-les? Fixeu-vos com els narradors expliquen la història i utilitzen titelles i objectes per crear els personatges i els espais de la rondalla. Hi ha dues menes de titelles molt diferenciades: quines són?

5- Analitzeu els personatges que surten en L'home just

6- Creieu que en Joan era realment just? Què creieu que és “ser just”?

7- Tema de discussió: què és la justícia? Exemples, experiències personals, casos de justícia discutible observats al vostre entorn (casa, barri, institut, etc.) o coneguts a través de la premsa o la televisió, etc.

8- Què en penseu de l'ús dels materials reciclats a L'home just?  L'escenografia està composada per elements molts simples. Quins són aquests elements i quin resultat estètic global donen?  Dibuixeu el què recordeu de l'escenografia.

9- A l'obra apareix la mort. Què us ha semblat aquest personatge? Com el definiríeu? Creieu que aquest personatge té relació amb la mort que, de forma més o menys directa, ens acompanya quotidianament? 

10- Com es tracta el tema de la mort en la rondallística tradicional?

11- A l'espectacle, no només es tracta el tema de la mort. Les rondalles ens parlen de temes que són presents a la nostra vida diària. Quins temes ens apropa L'home just? 

12-  Un conte és una narració curta. Moltes vegades identifiquem el conte com una narració infantil: què en penseu? Considereu el conte de L'home just com un conte infantil, d'adults o per a tothom? Raoneu els vostres arguments.
 
 

     Exercicis previs:

1- Conversa a la classe sobre els temes de la justícia i de la mort.

2- Conversa i discussió sobre els contes populars i els seus personatges: quins contes recordem, comentaris morals sobre els personatges, etc. 

3- El final dels contes i d’altres narracions: quins contes recordem que acaben amb la mort d’algun personatge? És sempre feliç el final dels contes? Poseu-ne exemples.

4- Importància de la narració oral.

5- L’ofici del rondallista.

6- Reflexió sobre el canvi de valoració del la narració oral en els vostres avis i vosaltres. El paper dels mitjans de comunicació actuals.
 

     Exercicis posteriors a l’espectacle:

1-  L’obra és protagonitzada per uns estudiosos de la rondallística popular catalana. Les rondalles han estat recopilades al llarg d’aquest segle per diferents lingüistes que han jugat un paper fonamental en els diferents territoris de parla catalana. Figures com Joan Amades, Jacint Verdaguer, Joan Alcover o Enric Valor mereixen ser estudiats. 

2- La llengua evoluciona i mentre perd alguns registres arcaics, n’incorpora de nous. Compareu el llenguatge que utilitzaven els personatges de l’obra amb el que utilitzeu vosaltres per comunicar-vos. Segurament, vosaltres també feu servir paraules i expressions molt pròpies que sorprenen als més grans. Anoteu-les perquè segurament, d’aquí a uns anys, seran dignes d’estudi i recopilació tal com ho són avui les dels nostres besavis.

3- Hi ha altres escriptors que utilitzen el conte com a mitjà d’expressió. Cita’n uns quants. 

4- En l’espectacle no tots els personatges utilitzen el mateix dialecte. Quins dialectes hi identifiqueu? Enumereu-ne els seus trets distintius. Enumereu i analitzeu els diferents dialectes del català.

5- L’obra utilitza diferents tècniques teatrals. Què creieu que s’aconsegueix combinant-les? Fixeu-vos com els narradors expliquen la història i utilitzen titelles i objectes per crear els personatges i els espais de la rondalla. Hi ha dues menes de titelles molt diferenciades: quines són?

6- Analitzeu els personatges que surten en L’home just

7- Creieu que en Joan era realment just? Què creieu que és “ser just”?

8- Tema de discussió: què és la justícia? Exemples, experiències personals, casos de justícia discutible observats al vostre entorn (casa, barri, institut, etc.) o coneguts a través de la premsa o la televisió, etc.

9- Feu diferents definicions de la paraula justícia. 

10- A l'Ètica a Nicomà, Aristòtil ens diu que “just és allò que és igual, i injust és allò que és desigual”. Analitzeu el comportament d’en Joan segons aquest punt de partida. Què en penseu? 

11- Què en penseu de l’ús dels materials reciclats a L’home just?  L’escenografia està composada per elements molts simples. Quins són aquests elements i quin resultat estètic global donen?  Dibuixeu el que recordeu de l’escenografia.

12- A l’obra apareix la mort. Què us ha semblat aquest personatge? Com el definiríeu? Creieu que aquest personatge té relació amb la mort que, de forma més o menys directa, ens acompanya quotidianament?

13- Compareu la utilització de la mort en l’espectacle amb la del cinema i la televisió. 

14- Com es tracta el tema de la mort en la rondallística tradicional?

15- A l’espectacle, no només es tracta el tema de la mort. Les rondalles ens parlen de temes que són presents a la nostra vida diària. Quins temes ens apropa L’home just? 

16-  Un conte és una narració curta. Moltes vegades identifiquem el conte com una narració infantil: què en penseu? Considereu el conte de L’home just com un conte infantil, d’adults o per a tothom? Raoneu els vostres arguments.